Els populars i l'extrema dreta austríaca agafen les regnes de la presidència rotatòria de la UE

La seguretat i el control de les fronteres, prioritats de Viena al capdavant del Consell en els pròxims 6 mesos.
Brussel·les .- El govern de coalició entre el partit popular europeu d'Àustria (ÖVP) i l'extrema dreta (FPÖ) agafa les regnes des d'aquest diumenge de la presidència rotatòria de la Unió Europea. Durant els pròxims sis mesos Àustria presidirà les sessions del Consell de la UE, la institució que cita periòdicament a Brussel·les els ministres dels 28 estats membres en reunions sectorials d'Economia i Finances (Ecofin), Interior o Afers Generals, entre d'altres. En ple debat europeu sobre quina és l'estratègia que ha d'adoptar la UE amb la crisi dels refugiats, una de les prioritats austríaques durant els pròxims mesos serà la seguretat i el control de les fronteres. Viena vol impulsar l'augment de la vigilància frontera i el reforçament operatiu de l'agència Frontex amb "un mandat polític", asseguren fonts diplomàtiques austríaques. "Si per control de fronteres s'entén "simplement tancar l'entrada a tots i mantenir a tothom fora i quedar-nos només nosaltres, crec que això comportarà diversos problemes", alerta en declaracions a l'ACN Eugenio Ambrosi, director regional de l'Organització Internacional de les Migracions.

"La UE es troba en un moment crític, el Regne Unit marxa i a Alemanya i Itàlia hi ha ministres contraris a solucions comunitàries i en aquest moment tenim a Àustria un govern conservador i d'extrema dreta que no està interessat en solucions europees", critica l'eurodiputat austríac dels Verds, Michel Reimon. Segons aquest europarlamentari, no hi ha cap solució europea a la vista i el que passarà amb la presidència austríaca serà "un discurs dur sobre aconseguir més poder i tenir més vaixells i avions a les fronteres". A més, adverteix de les possibles "aliances" amb els països del Visegrad (Polònia, Hongria, República Txeca i Eslovàquia) o els partits populistes i extremistes a Alemanya i Itàlia.

Amb tot, el fet que el país alpí tingui al capdavant d'Interior o Defensa ministres d'extrema dreta no preocupa a la Comissió Europea. En una roda de premsa conjunta al desembre amb el nou canceller austríac, Sebastian Kurz, el president de la CE Jean Claude Juncker va afirmar que el "més important" és que es tracta d'un govern "proeuropeu". "Treballarem amb tots els ministres austríacs de la millor manera possible", va afegir. Tanmateix, l'eurodiputat dels Verds creu que la Comissió tindrà "dificultats" a l'hora de treballar-hi, en aspectes com ara la prevenció de frau fiscal o evasió d'impostos per part d'empreses.

Presidència rotatòria clau

Els diversos estats de la UE assumeixen la presidència del Consell de la UE de forma rotatòria i per torns de sis mesos, organitzats per grups de tres, que col·laboren de forma "estreta" durant els 18 mesos en què es passen el relleu. D'acord amb un programa conjunt, cadascun dels tres països elabora el seu programa semestral amb més detall. Àustria és el tercer país del trio actual, que va iniciar-se fa un any amb la presidència d'Estònia, seguida de la de Bulgària, exercida els darrers sis mesos. El Consell i el Parlament Europeu negocien i acorden de manera conjunta la gran majoria de propostes legislatives europees.

L'eurodiputat Michel Reimon recorda que aquesta presidència és clau perquè és l'última on es poden forjar pactes abans de les eleccions europees del 2019. Fins ara, si no arribaven a acords amb les presidències del Consell per certs temes, podien intentar-ho amb les següents. "La presidència austríaca tindrà més impacte que les últimes dues o tres pel període en què es produeix, no pel govern responsable", alerta Reimon.

Menys intervenció de Brussel·les

L'enfocament d'Àustria en aquesta presidència es basarà en la idea que Brussel·les ha de fer "menys de manera més eficient". Viena argumenta en el seu programa que la UE s'ha de centrar "en els grans temes que requereixen una solució conjunta però ha de fer un pas enrere" en la seva intervenció als estats membre "quan tracti de temes menors". L'ús per part del govern austríac del principi de subsidiarietat ha rebut crítiques de l'esquerra per la seva tergiversació a favor dels seus interessos. Per exemple, l'eurodiputat dels Verds denuncia que el govern austríac vol posar en mans de Brussel·les les decisions que "beneficiïn" el sector empresarial i deixar en l'àmbit estatal els drets dels treballadors per evitar "resistències nacionals".

Mirada als Balcans

Pel que fa a la política de veïnatge de la UE, Àustria continuarà la posició d'apropament de Bulgària i confia obrir negociacions d'adhesió amb Macedònia i Albània durant la seva presidència. Segons fonts del govern austríac, són favorables a incloure Kosovo en l'estratègia europea als Balcans i a convidar els seus líders polítics a properes cimeres informals.

ACN

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar