Compte enrere per a les eleccions europees: Un any per 'reconnectar' amb la Catalunya 'decebuda' amb Brussel·les

Els eurodiputats catalans anticipen que incentivar la participació serà “un repte” però afirmen que reclamaran durant la campanya “més Europa” perquè la seva veu “no sigui silenciada”.
Brussel·les .- A menys d’un any de les eleccions europees, que tindran lloc entre el 23 i el 26 de maig del 2019, bona part dels eurodiputats catalans anticipen que incentivar la participació serà "un repte" davant de la "decepció" de part dels ciutadans amb la reacció de la UE amb Catalunya. "La resposta de les institucions ha estat bàsicament mirar cap a un altre costat i això no és el que esperàvem molts de la UE", admet l'eurodiputat d'ERC Jordi Solé a l'ACN. "Que ara molts es puguin sentir frustrats per la manca de reacció europea em sembla que és molt possible", diu també Josep Maria Terricabras. "Amb tot, volem i seguirem treballant per tenir l'Europa política que no hem vist en el cas de Catalunya", afegeix Solé. Per la seva banda, el representant del PDECat Ramon Tremosa fa una crida a "no confondre" el president de la Comissió Europea, Jean Claude-Juncker, "molt influït pel PP", segons ell, amb el que és Brussel·les. "No ens confonguem, més Europa vol dir més possibilitats per a una Catalunya lliure", assegura.

Ernest Urtasun, d'ICV, creu que el que "cal" és "obrir vies de negociació" perquè la UE s'impliqui en "un diàleg necessari" i planteja una "solució política" pels presos catalans que ha de passar "per trobar o bé un indult o bé una amnistia"."Serà una de les coses que en aquesta campanya parlarem: com aconseguim una Comissió Europea que s'arremangui en ajudar a resoldre aquesta qüestió", afegeix.

Francesc Gambús, de l'extinta Unió i independent del PPE, entén "perfectament" que part de la societat catalana cregui que la UE "ha mirat cap a un altre costat" però destaca que "també val la pena posar sobre la taula que la reacció ha estat la que "alguns ja van dir que tindria", que és "respectar l'estat de dret". Javi López, europarlamentari del PSC, coincideix amb Gambús i tot i que li "preocupa" la "frustració" d'alguns ciutadans cap al projecte europeu ho atribueix al fet que en els darrers anys a Catalunya s'hagin generat "expectatives sobre el que la UE faria". "Durant anys i anys vam advertir que no hi hauria cap suport d'un pla o agenda política volent saltar-se l'estat de dret", recorda. Per la seva banda, el popular Santiago Fisas creu que si bé la reacció de Brussel·les ha estat per alguns independentistes "un missatge negatiu" no ha de ser "un fre per votar" a les europees del 2019.

Des de Ciutadans asseguren a l’ACN que la formació prefereix no pronunciar-se ni fer comentaris sobre els pròxims comicis europeus “en aquests moments”. En el missatge de vídeo publicat per l’Eurocambra amb motiu del Dia d’Europa -el 9 de maig passat- l’eurodiputat Javier Nart reivindicava una Unió Europea “unida, forta, sòlida, justa i segura; una Europa en llibertat i en democràcia”.

"Reconnectar" amb l'europeisme dels catalans

Malgrat algunes veus crítiques amb Brussel·les, tots els eurodiputats coincideixen en la necessitat de "més Europa". "La mica d'Europa que tenim dona una defensa de la separació de poders de la justícia i un nivell de drets humans, democràcia i llibertats com mai una Espanya en sí mateixa ha ofert als catalans", reivindica Tremosa, que apunta que "l'estat espanyol voldria posar més gent a la presó i no ho fa per la pressió internacional".

Un dels reptes per ERC, diu Solé, serà que la seva veu es continuï sentint al Parlament Europeu. "Si no és així, bona part de les veus independentistes quedaran silenciades i això no ens ho podríem permetre", avisa. A més, assenyala que cal ser-hi per explicar quin és el projecte de la formació per la UE, "que és molt diferent de la UE actual". "No som euroescèptics o europopulistes, volem una altra Europa però volem ser-hi", sentencia.

"La qüestió central és com reconnectar el projecte europeu amb la vida de la gent", destaca Urtasun, que creu que alguns ciutadans de Catalunya "s'han sentit totalment desemparats pel projecte europeu durant la crisi econòmica". En aquesta línia, explica que "el gran repte és com reconnectar a través de recuperar una Europa social i democràtica, que estigui en les grans batalles dels drets humans, com ara la qüestió dels refugiats". La "responsabilitat" però, no passa a ulls seus per "renunciar" a Europa sinó per "canviar-la". Com Tremosa, coincideix en el fet que "Europa és un espai de garantia del dret i hi ha alguns tribunals europeus que estan corregint el Tribunal Suprem". Ara bé, critica l'estratègia dels partits independentistes a Catalunya, que creu que ha dificultat també la resposta europea. "Quan nosaltres defensàvem el dret a decidir i teníem un gran consens a Catalunya això era una cosa amb dificultats però que molta gent entenia a Brussel·les", expressa. En canvi, lamenta, quan es va optar per la via unilateral "va ser un tret al peu" que va provocar que el govern quedés "completament aïllat".

"Per tant, no és només què esperem de la UE sinó què venim a plantejar-hi: venim a plantejar una via unilateral sense que ens importi la negociació política, que aquí està molt mal vist, o venim a plantejar que se solucioni a través d'una consulta? Són coses molt diferents", matisa.

Des dels socialistes, Javi López creu que la seva formació pot ajudar a "recuperar l'ànima social d'Europa" i retreu a altres partits que no vulguin implicar-se en el treball europeu o tinguin una "clara vocació europeista". "A nosaltres Europa ens importa i creiem que ha de ser el nostre destí final com a catalans, i el treball en cooperació amb les administracions de la UE és la millor forma de resoldre els problemes que afronten els catalans, molts d'ells de caràcter global", comenta. A diferència d'Urtasun, Solé, Terricabras o Tremosa, no creu que la "responsabilitat" per la "frustració" d'alguns ciutadans sigui de la Comissió Europea i celebra que "alhora hi ha molta gent que confia en Europa".

Per a Gambús, el punt central de cara les europees és destriar entre dues disjuntives: "Si volem fer política o volem destruir projectes perquè no ens agrada com acaben de funcionar". "Quina és la millor manera: donant-li l'esquena a Europa i enviant menys representants a Brussel·les amb menys força de vots perquè hi ha hagut una abstenció crítica amb el projecte europeu o tot el contrari?", reflexiona.

Llista unitària entre partits independentistes

Demanats per la possibilitat de formar una llista conjunta entre partits independentistes, Tremosa té clar que seria la millor fórmula: "Tant de bo féssim una llista unitària a les europees que fes un milió i mig de vots i guanyés a tots els municipis de Catalunya". Recorda que en les darreres eleccions europees, el 2014, van estar "a punt de fer-ho" i després del 21-D assenyala que hi ha "una demanda que el món vegi en el mapa un color inequívocament a favor de la democràcia, la llibertat, la independència i la República". "Anar dividits vol dir que tornarem a regalar el color de la victòria en molts llocs a partits com els Comuns o Ciutadans", adverteix.

Des d'Esquerra, però, Jordi Solé diu que "encara queda molt temps i hi ha diferents escenaris" i matisa que dependrà "molt" de si finalment la UE decideix fixar un percentatge mínim perquè les llistes obtinguin representació, un límit que el Consell ja ha proposat però que encara ha d'obtenir la llum verda del Parlament Europeu. "Serà un factor determinant de com anar a les europees", afirma. Tot i que diu que "és important sumar esforços" matisa també que ara ja ho fan des de diferents sensibilitats i entre diputats de llistes diferents. "Em sembla que el més important és aquesta suma", conclou.

Terricabras, que és independent d'ERC, creu que correspon als partits analitzar si anar junts o no però valora que "com a idea, inicialment, no és gens dolenta perquè segurament potenciaria la possibilitat d'obtenir escons". A més, igual que Solé, també apunta que en funció de si Espanya acaba aplicant un percentatge mínim i quin sigui aquest "serà molt difícil obtenir escons", un escenari, per tant, més favorable perquè els partits d'ERC i PDECat o JxCat vagin junts.

Urtasun, Solé i López volen repetir

Tot i que encara queda un any per la cita electoral alguns dels eurodiputats catalans ja tenen clar si volen o no seguir al Parlament Europeu cinc anys més. Mentre que el popular Santiago Fisas ja va avançar a l'ACN la seva voluntat de renunciar a presentar-se com a candidat altre cop, Ernest Urtasun, Jordi Solé i Javi López asseguren que els agradaria repetir, però es remeten al que els seus partits decideixin quan arribi el moment. "Jo sempre he dit que tenia voluntat de fer dos mandats i la meva voluntat és seguir i fer-ne només dos", diu Urtasun. Solé recorda que en el seu cas va incorporar-se al Parlament Europeu a mitja legislatura, el 2017, per substituir Ernest Maragall. En aquest sentit, creu que és "poc temps" i per això es mostra partidari de repetir.

Josep Maria Terricabras, Ramon Tremosa i Francesc Gambús, en canvi, encara no ho tenen decidit. Terricabras afirma que no n'ha parlat amb ERC i que, per tant, no sap "quines intencions tenen". A més, confessa que ell encara no ho ha "reflexionat prou". "Dues legislatures ja són moltes, són deu anys i han estat molt intensos però no descarto res", afirma, al seu torn, Tremosa, que si bé contempla l'opció de reincorporar-se al món acadèmic no nega una tercera legislatura a Brussel·les. "Jo sóc independent, no sóc militant del PDECat, per tant no només sóc jo qui ha de dir el què, hi ha gent que pot fer-ho molt millor", remarca sense revelar noms. A més, tampoc no descarta seguir dins d'ALDE, el grup polític on conviuen amb Ciutadans. "Dins del grup liberal hi ha molts defensors de l'autodeterminació de Catalunya, com l'Ivo Vajl, que és el portaveu de la plataforma de Diàleg UE-Catalunya", defensa.

Gambús, que és independent del PPE i va presentar-se el 2014 amb UDC tampoc no ha pres cap decisió. Preguntat per amb quin partit es presentaria si torna a fer-ho, l'eurodiputat es remet al silenci. "M'ho estic pensant tot", afirma. Actualment, comparteix grup parlamentari amb el PP espanyol, però un altre ex-membre d'Unió, Ramon Espadaler, el 21-D va optar per unir-se al PSC.

ACN

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar