Itàlia immobilitza el vaixell de Proactiva Open Arms per fomentar la immigració irregular

Òscar Camps denuncia que impedir el rescat de vides en perill a alta mar amb la finalitat de retornar-les per la força a un país no segur com Líbia "contravé l'Estatut dels Refugiats de l'ONU".
Itàlia ha immobilitzat aquest diumenge de forma preventiva el vaixell de Proactiva Open Arms per ordre de la fiscalia de Catània. El fundador de l'ONG dedicada al rescat de migrants al Mediterrani, Òscar Camps, ha indicat a través de Twitter que se'ls acusa de fomentar la immigració irregular i l'associació criminal. Camps denuncia que "impedir el rescat de vides en perill a alta mar amb la finalitat de retornar-les per la força a un país no segur com és Líbia equival a dur a terme una devolució en calent, contravé l'Estatut dels Refugiats de l'ONU". El fundador de Proactiva Open Arms subratlla que protegir la vida humana al mar "hauria de ser la prioritat absoluta de qualsevol cos civil o militar, es digui Guarda Costes, Salvament Marítim o Armada" i afegeix que "així ho estipula igualment el dret del mar".

L'Oficina Federal de Justícia de Suïssa diu que 'no hi ha base legal' per detenir Puigdemont o Serret al país helvètic

El país alpí no garanteix l'extradició d'una persona si aquesta es basa en "delictes polítics", segons informació facilitada per l'oficina.
Brussel·les .- Per ara no hi ha cap base legal per detenir Carles Puigdemont o Meritxell Serret a Suïssa. Així ho ha admès el portaveu de l'Oficina Federal de Justícia (OFJ) de Suïssa, Folco Galli, a l'ACN preguntat per la petició de la Fiscalia espanyola al Ministeri de l'Interior per saber si és "viable" detenir-los i extradir-los aprofitant el pas de Puigdemont i Serret per Ginebra els pròxims dies. Des de l'OFJ recorden que el 5 de desembre passat el Tribunal Suprem va retirar l'ordre de detenció internacional contra Puigdemont i la resta de membres del govern destituïts establerts a la capital belga. "La situació no ha canviat des de llavors, per tant, no hi ha cap base legal per a una detenció a Suïssa", ha dit el portaveu preguntat per si aquesta seria "viable", tal com vol saber la Fiscalia.

L'organització adverteix que casos com el del raper Pablo Hasél reflecteixen una "intolerància creixent i perillosa" cap a qualsevol manifestació.
Brussel·les .- Amnistia Internacional (AI) torna a carregar contra Espanya, aquest cop per les restriccions a la llibertat d'expressió en condemnes per tuits, cançons o altres obres artístiques. En un informe titulat 'Tuiteja...si t'atreveixes', l'organització recorda a l'Estat que com a signant de tractats internacionals de drets humans té l'obligació de "respectar, protegir i promoure" drets fonamentals com la llibertat d'expressió. En el document, l'ONG alerta que Espanya fa ús de l'article 578 del codi penal -que prohibeix l'enaltiment del terrorisme i la humiliació de les víctimes de delictes terroristes- per "reprimir les expressions d'índole política", sobretot a les xarxes socials i a la comunitat artística. "A Espanya s'està atacant la llibertat d'expressió, el govern (espanyol) sotmet a fustigació tota una sèrie d'expressions a Internet - des de lletres de cançons políticament controvertides fins a acudits - utilitzant categories generals d'enaltiment del terrorisme", denuncien.

Puigdemont publicarà al setembre el llibre 'La crisi catalana, una oportunitat per a Europa'

Serà un recull de converses amb Olivier Mouton, periodista polític del setmanari belga 'Le Vif/L'Express'
Brussel·les .- Carles Puigdemont publicarà el pròxim mes de setembre el llibre 'La crisi catalana, una oportunitat per a Europa' (Edicions Lannoo). Segons ha avançat el setmanari belga 'Le Vif/L'Express', i ha dit després el mateix Puigdemont a Twitter, el llibre es basa en converses amb el periodista polític Olivier Mouton, que treballa en aquest mitjà. Mouton també és autor, entre altres, de biografies com la del primer ministre de Bèlgica, Charles Michel. La publicació de l'obra es farà en francès, en neerlandès i en anglès. Segons recull 'Le Vif/L'Express', el llibre no pretén ser una "súplica" per a Catalunya sinó més aviat aportar "llum" als lectors sobre el cas català.

Des de l'Argentina fins a França o Itàlia: més d'una quarantena de països s'adhereixen a la vaga feminista el 8M

Les organitzacions confien en l'impuls de moviments com el #MeToo perquè el crit per la igualtat de gènere tingui una dimensió global
Brussel·les .- Milions de dones arreu del món reivindicaran aquest dijous els seus drets, ja sigui amb aturades parcials o totals a la feina o a casa, boicots al consum o altres vies de protesta. Les xacres que afronten cada dia les dones, com ara la bretxa salarial, l'assetjament sexual o la feminització de la pobresa mobilitzaran, com a mínim, a més d'una quarantena de països. Segons dades de la Comissió 8 de març, més de 40 països s'han adherit a la vaga feminista que s'articula a escala global a través del Paro Internacional de Mujeres o La Internacional Feminista, entre altres, amb motiu del Dia Internacional de la Dona. L'Argentina, Alemanya, Austràlia, Bèlgica, França, Mèxic, Suècia o Espanya són alguns dels estats que ja s'hi han adherit i on es planegen activitats reivindicatives. La suma a la protesta, però, no és homogènia arreu ni s'organitza sota un sol paraigües, ja que diferents sectors de la societat civil, sindicats, grups comunitaris, associacions professionals o ONG preveuen dur a terme gestos, actes i marxes.

L'Organització Mundial Contra la Tortura critica Espanya per 'l'ús excessiu de la força' contra protestes pacífiques

L'OMCT equipara el cas de l'estat espanyol amb el d'altres països com Hondures o el Sudan
En una declaració oficial dirigida al Consell dels Drets Humans de les Nacions Unides, l'Organització Mundial Contra la Tortura (OMCT) ha criticat Espanya per "l'ús excessiu de la força per dispersar protestes pacífiques". En aquest sentit, l'organisme recorda que "els individus no poden perdre la protecció contra la tortura i els maltractaments en un context de protestes", i insta l'estat espanyol a "defensar la prohibició de la tortura i realitzar investigacions ràpides i eficients" en aquesta matèria. L'OMCT llença aquests mateixos advertiments a la República Democràtica del Congo, Togo, el Sudan i Hondures.

El diputat Mikko Kärnä insta Hèlsinki a demanar la dimissió de l'ambaixador espanyol per la destitució del cònsol

El membre del Partit de Centre demana al ministeri d'Exteriors de Finlàndia que declari Manuel de la Cámara "persona non grata"
La destitució del cònsol honorari de Finlàndia a Barcelona, Albert Ginjaume, hauria de comportar, segons el diputat finlandès Mikko Kärnä, que Hèlsinki demani la dimissió de l'ambaixador espanyol al país nòrdic, Manuel de la Cámara. Així ho ha defensat aquest dijous en un comunicat el membre del Partit de Centre, que ha assegurat estar "en xoc" per la petició d'Espanya a Finlàndia perquè cessés a Ginjaume per la seva actitud "inapropiada". "El senyor Ginjaume ha servit Finlàndia d'una manera exemplar durant 19 anys", ha defensat. Segons recull el comunicat, la tardor passada Karna va rebre un correu electrònic de l'ambaixador Manuel de la Cámara en el qual amenaçava Finlàndia amb "afers de seguretat a la UE" després que el diputat defensés el dret dels catalans de decidir sobre la independència.

Serret, Ponsatí, Comín i Puig reclamen l'alliberament dels presos polítics a les portes de l'Eurocambra

Els consellers destituïts s'han sumat a la concentració de protesta que ha organitzat la Plataforma de diàleg UE-Catalunya, que reuneix una trentena d'europarlamentaris
Brussel·les .- Els consellers que són a Brussel·les, els republicans Meritxell Serret i Toni Comín, i els demòcrates Lluís Puig i Clara Ponsatí -tots ells destituïts pel govern espanyol- han exigit aquest dimecres davant del Parlament Europeu l'alliberament dels presos polítics. Tots quatre s'han sumat a la concentració organitzada per la Plataforma de diàleg UE-Catalunya, que agrupa 31 europarlamentaris de diverses formacions. Per la seva banda, Carles Puigdemont, que va participar dimarts a la nit en una xerrada a Gant, no hi ha anat. Prop de quaranta persones han acudit a l'acte de protesta, bona part de les quals són eurodiputats de la plataforma, com ara Jordi Solé (ERC) o Ramon Tremosa (PDECat). Els assistents han exhibit cartells amb el missatge 'Llibertat per als presos polítics catalans' i la imatge de fons d'Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

El Consell d'Europa recomana a l'estat que intensifiqui les tasques de registre i vigilància d'incidents racistes, homofòbics i transfòbics
Brussel·les .- El Consell d'Europa insta Espanya a la creació d'un organisme "fort i independent" per combatre el racisme a l'estat. En un informe fet públic aquest dimarts, l'organització internacional assenyala que el Consell per a l'Eliminació de la Discriminació Racial o Ètnica (CERED) creat pel govern espanyol l'any 2009 "no és independent, no té una infraestructura pròpia i ha cessat pràcticament totes les seves activitats". Els experts avisen en el document, a més, que tot i que a Espanya existeixen prejudicis - en particular sobre els musulmans, els gitanos i les persones LGTB- les estadístiques de la policia sobre els delictes motivats per l'odi "no proporcionen una visió realista de l'abast d'aquest tipus de delictes". Segons detallen, les estadístiques policials es caracteritzen per la notificació "insuficient" i per les "incoherències" en la recopilació de dates. A més, critiquen, no estan vinculades de forma "suficient" amb les estadístiques judicials.