UN ANY DEL 17-A: 'Heu escoltat les notícies? És la mateixa persona?'

La responsable de desradicalització de la regió belga on Es Satty va intentar fer d'imam recorda a l'ACN que la pròpia comunitat musulmana el va vetar gràcies a la "sensibilització i la vigilància"
Brussel·les .- Jessika Soors recorda molt bé el moment en què va assabentar-se de l’atemptat a Barcelona. Era a un festival i, en arribar-li la informació, va tenir una "sensació estranya". “Heu escoltat les notícies? Heu vist el nom? És la mateixa persona?”, va reclamar als seus companys de la policia local tan bon punt va sentir el nom d’Es Satty a les notícies. Li va resultar familiar de seguida. Soors és al capdavant del departament de prevenció i desradicalització de l’Ajuntament de Vilvoorde des que es va crear aquesta àrea, ara fa cinc anys. A més de veure marxar a combatre a Síria una trentena de joves locals a Síria, Vilvoorde, al Bravant flamenc de Bèlgica, és també el lloc on va residir l’imam de Ripoll Abdelaki Es Satty mentre va ser al país, el 2016. Les autoritats locals estaven al corrent que l’imam havia intentat sense èxit exercir a la mesquita de Diegem, un poble pròxim. De fet, remarca Soors, va ser un imam local qui va contactar la policia belga per demanar més informació sobre Es Satty i, en veure “algunes qüestions poc clares en el seu expedient”, es va decidir no col·laborar amb ell. Un any i mig més tard l’imam de Ripoll apareixia a les notícies com el cervell dels atemptats a Barcelona i Cambrils.

Els pilots de Ryanair a Bèlgica i Suècia anuncien una nova vaga pel 10 d'agost

Els treballadors de l'aerolínia a Irlanda ja tenen prevista una aturada pel 3 d'agost.

Bèlgica vol cobrar als periodistes 100 euros l'any per cobrir les cimeres europees

L'Associació Internacional de Premsa (API) denuncia que el pagament és un "obstacle innecessari" pels mitjans de comunicació.
Brussel·les .- Bèlgica vol cobrar als periodistes 100 euros l'any per cobrir les cimeres europees de caps d'estat i de govern de la Unió Europea. La mesura, aprovada sense consultar les associacions de periodistes, exigeix als mitjans fer dos pagaments l'any de 50 euros pels costos dels controls de seguretat que han de passar els periodistes per entrar a les cimeres, i que habitualment fa la policia federal belga. L'Associació Internacional de Periodistes, que reuneix els mitjans que cobreixen informació europea, ha condemnat la mesura, que considera "discriminatòria" i un "obstacle innecessari" pels periodistes. "Els mitjans més petits patiran especialment per aquest cost i per això estaran menys preparats per cobrir les cimeres europees de la manera professional apropiada", assegura l'API en un comunicat.

Grècia, Espanya i Finlàndia són els estats amb una major taxa d'atur entre els ciutadans d'origen estranger.
Brussel·les .- Els ciutadans immigrants pateixen una taxa d'atur un 6,4% més elevada que els nascuts en un dels 28 països membres, segons dades fetes públiques aquest dilluns per l'Eurostat. En concret, la taxa d'atur entre els immigrants de fora de la Unió Europea va ser el 2017 del 13,3%, mentre que la dels europeus va ser del 6,9%. Grècia i Espanya, els dos estats amb l'atur més elevat, són també els que registren una major taxa d'immigrants aturats: en concret, al país hel·lènic un 35,2% dels immigrants de fora de la UE estan aturats, a Espanya són un 25,3% i a Finlàndia un 21,9%. Els percentatges d'atur entre immigrants en aquests països també són elevats entre els treballadors que provenen d'altres estats europeus, arribant al 29,9% a Grècia i al 21,4% a Espanya.

Forn, Rull, Romeva i Bassa denuncien la seva presó preventiva a les Nacions Unides

Els quatre exconsellers acudeixen al grup de Treball de Detencions Arbitràries com ja van fer amb Junqueras, Sánchez i Cuixart.
Els exconsellers Josep Rull, Raül Romeva i Dolors Bassa han denunciat el seu empresonament preventiu al grup de Treball de Detencions Arbitràries de les Nacions Unides, segons ha anunciat aquest divendres l'advocat internacional dels presos i 'exiliats' Ben Emmerson en una entrevista a 'El Matí de Catalunya Ràdio'. La queixa de Rull, Romeva i Bassa s'afegeix així a la que ja van presentar, en la mateixa línia, l'exvicepresident Oriol Junqueras, el diputat Jordi Sànchez i el president d'Òmnium Jordi Cuixart. A més, Emmerson ha indicat que han escrit una carta individual a tots els membres del grup de treball per reclamar una "atenció immediata" a la situació dels "presos polítics".

Juncker i Trump donen treva a la guerra comercial i acorden "frenar" nous aranzels als cotxes europeus

El president de la Comissió Europea i el president dels EUA asseguren voler "resoldre" l'augment de les tarifes sobre l'acer i l'alumini així com les contramesures europees.
Brussel·les .- Treva en la guerra comercial entre Washington i Brussel·les. El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, i el president dels EUA, Donald Trump, han acordat treballar "junts" cap a un comerç sense aranzels ni barreres en alguns productes industrials i frenar, per ara, els gravàmens als cotxes europeus. Així ho han anunciat Trump i Juncker en un comunicat conjunt després de reunir-se a Washington dimecres. “El pacte es basa en entendre que mentre negociem, si cap de les dues parts decideix aturar les negociaciones, frenem la imposició de noves tarifes i avaluem les que s’apliquen a l’acer i l’alumini”, ha explicat Juncker. Segons el comunicat, els EUA i la UE han entrat en una "nova fase" en la seva relació, una fase "d'amistat propera" i relacions comercials "fortes" en les quals els dos actors "guanyen". Tot i que no especifiquen dates ni concreten mesures immediates, els dos polítics finalitzen el text expressant la voluntat de "resoldre els afers sobre les tarifes a l'acer i l'alumini i els aranzels de represàlia".

Juncker a Trump: 'Som aliats, no enemics, hem de treballar plegats'

El president de la CE diu a la Casa Blanca que cal "reduir aranzels, no incrementar-los".
El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, ha dit aquest dimecres al president dels Estats Units, Donald Trump, que la UE i els EUA són "aliats, no enemics". "Hem de treballar plegats", ha assegurat Juncker en una trobada amb Trump a la Casa Blanca després que el president nord-americà descrivís la Unió com un "enemic" de Washington en matèria comercial. En plena crisi entre els dos blocs pel comerç internacional, Juncker ha dit que cal "parlar" i centrar-se en "reduir aranzels, no incrementar-los". "Hi estic d'acord", ha assegurat Trump, afegint però que ell estaria més satisfet si, directament, "no hi hagués aranzels ni subsidis".

Els investigadors han localitzat un llac d'uns vint quilòmetres al pol sud del planeta.
Un estudi publicat a la revista 'Science' revela la localització d'una àrea 20 quilòmetres al pol sud del Planeta Mart que evidenciaria la presència d'aigua líquida al planeta. La investigació s'ha dut a terme amb un instrument anomenat MARSIS (The Mars Advanced Radar for Subsurface and Ionosphere Sounding), un radar de baixa freqüència per detectar aigua sota capes de gel. D'aquesta manera, s'ha pogut certificar amb evidències la presència d'aigua a Mart després que fa 30 anys s'apuntés aquesta possibilitat per primera vegada. Els autors de la recerca han fet comprovacions entre el 2012 i el desembre del 2015, quan van detectar una zona més brillant envoltada per zones molt menys brillants. La regió es troba en una zona coneguda com Planum Austral i ja havia estat explorada amb anterioritat i no havia presentat cap característica especial, segons explica la revista 'Science'.

La Unió Europea publica noves normes de seguretat i inclou mesures per "un millor suport" a la salut mental de la tripulació.
Brussel·les .- Les companyies aèries europees faran exàmens psicològics als nous pilots abans que comencin a pilotar els seus avions. Aquesta és una de les noves normes de seguretat publicades aquest dimecres per la Unió Europea per a un "millor suport" a la salut mental de la tripulació arran del vol 9525 de Germanwings que es va estavellar als Alps el 2015. Segons un breu comunicat de premsa de l'Agència Europea de Seguretat Aèria (EASA), la nova regulació preveu també un programa de suport per als pilots que els ajudarà en "el reconeixement, l'enfrontament i la superació de problemes que puguin afectar negativament la seva capacitat per exercir amb seguretat els privilegis de la seva llicència".