El doctor català no va informar sobre el cobrament de farmacèutiques en les seves investigacions.
El doctor català Josep Baselga ha presentat la seva dimissió com a director mèdic del Memorial Sloan Kettering Cancer de Nova York després que aquesta setmana el 'The New York Times' es fes públic que va ometre el cobrament de milions de dòlars en pagaments de farmacèutiques els darrers anys en les seves investigacions. En una carta enviada al president del centre nord-americà, Craig B. Thompson, Baselga justifica la seva decisió perquè no vol que aquest assumpte sigui "una distracció cap a l'hospital" i el seu "remarcable equip" mèdic i de recerca. "Estic extremament orgullós de treballar al MSK, on junts hem aconseguit enormes fites en la nostra lluita contra el càncer i el nostre esforç ha de continuat ininterrompudament", ha escrit Baselga, que afegeix que assumeix la "plena responsabilitat" de no haver informat sobre aquests pagaments.

Els eurodiputats aproven una moció que reclama que es garanteixi el "control humà" en tots els sistemes d'armament.
Brussel·les .- El Parlament Europeu ha aprovat aquest dimecres una resolució que reclama prohibir els "robots assassins" perquè "les màquines i els robots no poden prendre decisions com els humans pel que fa als principis de distinció, proporcionalitat i precaució". El text, que s'ha acceptat per 566 vots a favor, 47 en contra i 73 abstencions, reclama a la Comissió Europea i als estats membres que adoptin de forma "urgent" un posicionament sobre la qüestió que "garanteixi un control humà significatiu de les funcions clau dels sistemes d'armament". De fet, els eurodiputats volen que es prohibeixi les "armes letals autònomes" a nivell internacional.

L’Eurocambra aprova iniciar les negociacions amb els estats sobre la polèmica reforma dels drets d’autor a Internet

Els opositors denuncien que la proposta de directiva restringirà la llibertat d’expressió en l’àmbit digital
Brussel·les .- L’Eurocambra ha aprovat iniciar negociacions amb els estats membre sobre la polèmica reforma dels drets d’autor a Internet. Després que el Parlament Europeu es negués a començar les converses sobre una nova directiva sense tenir el vistiplau del ple sobre el contingut de la proposta, els eurodiputats han votat aquest dimecres de forma majoritària a favor del mandat negociador per reformar la llei de drets d'autor, un text que ha generat molta polèmica en el sector d'Internet i que fins i tot havia portat als promotors de la Viquipèdia a tancar temporalment la pàgina en forma de protesta. En concret, els articles 11 i 13 del text són al centre de la controvèrsia.

La dreta i l'esquerra a Suècia abocades al consens per frenar la ultradreta

El partit xenòfob "Demòcrates Suecs" es consolida com a tercera força al Parlament amb un 17,6% dels vots
Brussel·les .- Suècia s'enfronta a un bloqueig polític després de l'ascens de la ultradreta en les eleccions parlamentàries d'aquest diumenge. Segons els resultats preliminars difosos per la televisió pública sueca SVT, tant el bloc de centreesquerra liderat per l'actual primer ministre socialista Stefan Löfven com el bloc de centredreta haurien aconseguit al voltant del 40% dels vots. Trencant aquests dos blocs, el partit d'extrema dreta "Demòcrates Suecs" hauria tret els millors resultats de la seva història amb un 17, 6% dels vots. Després d'una campanya electoral marcada pel debat sobre la immigració, el partit xenòfob de Jimmie Åkesson es consolida com a tercera força política al país després dels Social Demòcrates (101 escons) i els Moderats (70 escons) amb 62 escons al Parlament suec.

Trump insta el 'New York Times' a 'entregar per motius de seguretat nacional' el 'covard' de la carta contra ell

El president nord-americà parla de "traïció" i assegura que guanyarà
El president dels Estats Units, Donald Trump, ha acusat de "traïció" l'autor de la carta anònima contra ell publicada al 'New York Times' i ha demanat al diari que per "raons de seguretat nacional entregui" aquest "covard" si "realment existeix". Trump ha carregat contra el 'New York Times', i ha plantejat la possibilitat que es tractés d'una "font falsa". Amb tot, el propi president sembla donar credibilitat a la carta, perquè en una sèrie de piulades també ha dit que com que està "netejant el pantà" els del "pantà intenten tornar-s'hi". "No us preocupeu, guanyarem!", ha assegurat a Twitter.

Un alt càrrec de la Casa Blanca diu que treballa 'des de dins per frustrar' els plans de Trump

El 'New York Times' publica una carta anònima que acusa el president nord-americà de tenir impulsos "anticomercials i antidemocràtics"
Un alt càrrec de la Casa Blanca ha publicat una carta anònima al 'New York Times' on assegura que treballa "des de dins per frustrar" els plans del president nord-americà Donald Trump. "Els impulsos del president Trump són generalment anticomercials i antidemocràtics", assegura l'alt càrrec, que descriu el president com a "immoral" i "temerari". De fet, la carta apunta que ja hi ha hagut converses dins de l'administració nord-americana per invocar la vint-i-cinquena esmena de la Constitució, que permetria al vicepresident i una majoria de secretaris d'estat declarar a Trump incapaç d'exercir el càrrec i fer-lo fora. Amb tot, l'alt càrrec admet que "ningú vol començar una crisi constitucional".

La directora del 'think tank' econòmic Bruegel, Maria Demertzis, celebra que Atenes deixi de "dependre" de la UE però adverteix que la recuperació no serà "fàcil".
Brussel·les .- La imatge del primer ministre grec Alexis Tsipras posant-se una corbata el mes de juny passat simbolitzava la fi d'una llarga i fosca etapa per als prop de deu milions d'habitants de Grècia, que des de l'inici del rescat financer han viscut al ritme del dictat de Brussel·les. Vestint la corbata, Tsipras complia la seva promesa de tornar-se-la a posar només quan s'aconseguís l'alleujament del deute i donava per acabada aquesta etapa. Formalment, però, Atenes surt del programa d'assistència financera en què va entrar fa vuit anys aquest 20 d'agost, la data acordada al juny per l'Eurogrup. En una entrevista amb l'ACN, Maria Demertzis (1968, Grècia), directora adjunta del Bruegel -prestigiós think tank econòmic de Brussel·les- considera "bones notícies" la fi del programa però pronostica que "caldran 10 anys més per poder dir que el país ha deixat la crisi econòmica enrere". Els darrers anys, recorda, han estat "molt difícils tant econòmicament com socialment" a Grècia i no se surt d'aquests problemes "tan fàcilment".

Pugen a 39 els morts per l'esfondrament d'un viaducte a Gènova

També hi ha setze ferits, dotze d'ells greus
La delegació del govern a Gènova ha indicat aquest dimecres que el balanç provisional de morts per l'esfondrament del viaducte de la ciutat italiana puja a 39 persones. A més hi ha setze ferits, dotze d'ells greus. L'esfondrament es va produir aquest dimarts cap a les dotze del migdia quan a la zona plovia amb intensitat i va caure una part del viaducte d'entre 100 i 200 metres de longitud de l'autopista A-10, que connecta la frontera de França amb les principals ciutats del país. El pont afectat, el pont Morandi, té una longitud de 1.182 metres i una altura de 90 metres. A la zona hi treballen centenars d'efectius entre bombers, policia municipal i estatal, protecció civil i equips d'emergència que busquen possibles supervivents que puguin estar atrapats sota la runa.

L'Aquarius atracarà a Malta i els 141 immigrants es distribuiran entre Espanya, França, Alemanya, Luxemburg i Portugal

El govern maltès considera que aquesta operació és un exemple concret de lideratge i solidaritat europeus.
Malta acollirà al seu port el vaixell Aquarius amb els 141 migrants a bord després de ser rescatats divendres passat. Posteriorment, aquestes persones es distribuiran entre cinc països europeus que han format part de l'acord per acollir la totalitat dels migrants. "Malta servirà com a base logística i tots els 141 immigrants a bord es distribuiran entre França, Alemanya, Luxemburg, Portugal i Espanya", ha assenyalat aquest dimarts el govern maltès en un comunicat. El govern de Malta considera que aquest és un exemple concret de lideratge i solidaritat europeus.