L'ONU avisa que la 'lleu' sentència a 'La Manada' 'subestima la gravetat de les violacions'

La coordinadora executiva de l'ONU Dones diu que la decisió judicial incompleix les "clares obligacions de defensar els drets de les dones"
L'ONU ha avisat aquest dimecres que la "lleu" sentència als membres de 'La Manada' "subestima la gravetat de les violacions". En un comunicat, la coordinadora executiva de l'ONU Dones, Purna Sern, ha assegurat que la decisió judicial de condemnar els cinc homes per abús i no per violació també "impedeix les clares obligacions de defensar els drets de les dones". "La justícia ha de ser per a totes les dones", ha indicat Sern en un text que també fa referència a altres casos al Japó, Suècia o els Estats Units on les dones han vist vulnerats els seus drets. "Massa dones senten que ningú les escolta, que ningú les creu", ha lamentat la coordinadora d'ONU Dones, destacant que en les darreres setmanes s'han vist manifestacions i actes "per conscienciar de les experiències i avisar els abusadors".

Els eurodiputats reclamen per una àmplia majoria que els comicis es basin en un calendari electoral "viable", fixen condicions de participació "justes" i exigeixen l'alliberament dels "presos polítics".
Brussel·les .- El Parlament Europeu ha rebutjat aquest dijous la celebració de les eleccions presidencials a Veneçuela anticipades pel 20 de maig i n'ha exigit la suspensió "immediata". Mitjançant una resolució aprovada per una àmplia majoria - 492 vots a favor, 87 en contra i 77 abstencions- la cambra ha expressat el seu desacord amb la cita electoral perquè considera que no hi ha les condicions per uns comicis "creïbles". "La UE només reconeixerà unes eleccions basades en un calendari electoral viable, acordat en el context del diàleg amb tots els partits polítics i que respecti unes condicions de participació justes i transparents", senyala el text. Concretament, els eurodiputats demanen que s'aixequin les prohibicions sobre l'oposició, que s'alliberin els "presos polítics", que s'estableixi un Consell Electoral Nacional "imparcial" i que hi hagi observadors electorals independents com a "garantia" del procés. Per a l'Eurocambra, la decisió de la Cort Suprema d'excloure la Mesa de la Unidad Democrática (MUD) de les presidencials constitueix una "greu vulneració" del principi d'eleccions equitatives, ja que impedeix els candidats de l'oposició presentar-se "de manera lliure i en igualtat de condicions".

Espanya baixa dues posicions, de la 29 a la 31, en la classificació mundial de l'ONG pel 2018.
Brussel·les .- L'organització Reporters Sense Fronteres (RSF) avisa en la seva classificació anual sobre l'estat de la llibertat de premsa i l'exercici del periodisme que els darrers mesos han estat "especialment foscos" a Catalunya. En l'apartat sobre Espanya, que baixa de la posició 29 a la 31 en un rànquing de 180 estats, l'ONG afirma que els periodistes van ser "víctimes col·laterals" del conflicte entre el govern espanyol i el català "creat pel referèndum il·legal de l'1 d'octubre i la declaració unilateral d'independència". L'organització exposa que diversos periodistes "van ser agredits físicament" durant la cobertura del referèndum mentre que uns altres van ser "intimidats" per la policia. A banda, també destaca l'obstaculització a la tasca dels reporters de canals espanyols i catalans per part de "multituds furioses" durant la cobertura de manifestacions tant a favor com en contra de la independència.

Un informe fet pel Cos independent d'investigació assenyala que el valencià va tenir un "paper clau" en una trama i ho vincula al seu nomenament com a president de l'Assemblea Parlamentària.
Brussel·les .- El Consell d'Europa assenyala l'expresident de la seva Assemblea Parlamentària i actual senador del PP Pedro Agramunt com un actor "clau" en una trama de corrupció orquestrada per diversos membres de l'organització internacional que vetlla pels drets humans a 47 estats d'Europa. En un informe de prop de 200 pàgines elaborat pel cos independent d'investigació de l'organisme amb seu a Estrasburg, s'apunta que existeixen "fortes sospites" que determinats membres i exmembres van involucrar-se en activitats de "naturalesa corruptiva" durant anys a favor d'Azerbaidjan, per silenciar les crítiques del Consell cap al país. A més, el text conclou també que les evidències -entre elles diversos testimonis- aportades durant el curs de la investigació, que ha durat prop d'un any, demostren també que aquestes activitats haurien tingut a veure amb el seu nomenament com a president de l'Assemblea Parlamentària, càrrec del qual va dimitir l'octubre passat sense donar marge a la votació d'una moció de censura en contra seva signada per 158 parlamentaris.

Almenys nou morts i disset ferits en un atropellament múltiple a Toronto

La policia ha detingut el conductor però de moment no ofereix hipòtesis sobre el motiu.
Almenys nou persones han mort i disset més han resultat ferides a causa d'un atropellament múltiple que ha tingut lloc aquest dilluns a la tarda a la ciutat canadenca de Toronto. L'atropellament l'ha causat una furgoneta, el conductor del qual s'ha fet escàpol. La policia ha aconseguit detenir-lo posteriorment. De moment, les forces de seguretat no ofereixen cap hipòtesi sobre els motius de l'incident. La policia canadenca ha rebut l'avís de l'atropellament cap a dos quarts de dues del migdia (dos quarts de sis de la tarda hora catalana) i segons els testimonis una furgoneta de color blanc ha envestit diverses persones al llarg d'un quilòmetre i mig, als carrers Yonge i Finch.

L’únic terrorista viu dels atemptats de París és "culpable d"intent d'assassinat" contra els agents que va disparar al barri de Forest de Brussel·les pocs dies abans de ser detingut.
Brussel·les .- La justícia belga ha condemnat el terrorista fugitiu de París Salah Abdeslam a 20 anys de presó per "intent d'assassinat terrorista i possessió il·legal d'armes de foc", segons informa la premsa belga i l’agència Reuters. El veredicte, però, no té a veure directament amb els atemptats de París sinó que Bèlgica el jutjava només pel tiroteig que va protagonitzar al barri de Forest de Brussel·les el 15 de març del 2016, durant el qual van resultar ferits alguns agents i va morir un altre gihadista. Fins llavors i des del 13 de novembre, quan van tenir lloc els atemptats a França que van posar fi a la vida de 130 persones, Abdeslam havia estat desaparegut. Tres dies després del tiroteig, la policia va detenir el 18 de març Abdeslam en el marc d'una forta operació policial al carrer Quatre Vents del barri de Molenbeek, on vivia des de feia anys, i que ja va ser el centre de forts escorcolls just després dels atemptats. El còmplice d'Abdeslam en el tiroteig, Sofien Ayari, també ha estat condemnat a 20 anys de presó, com demanava la Fiscalia.

Els experts avisen en un escrit a 'The National' que "la repressió" a Catalunya suposa una "taca permanent a la democràcia europea".
Brussel·les .- El prestigiós expert nord-americà Noam Chomsky és un dels membres d'un grup amb més d'un centenar d'acadèmics del món del dret, la política, els drets humans, la sociologia o la història de 19 estats diferents d'arreu del món que reclamen en un manifest "l'alliberament immediat" dels polítics presos a Catalunya i la intervenció de la Unió Europea. El text, publicat aquest divendres pel diari escocès 'The National', assegura que "la repressió representa una taca permanent per a la democràcia europea". "Reclamem una acció immediata de la UE per aturar aquesta repressió", afegeixen els experts, que lamenten "l'escalada en l'ús dels càrrecs criminals i les detencions que fa Espanya contra els seus opositors polítics". "No hi ha cap dubte que estem vivint els dies més foscos de la democràcia espanyola des del 1978", asseguren els experts en el manifest.

Un diputat finlandès denuncia que els serveis d'intel·ligència espanyols l'espien

Mikko Kärna diu que el seu "telèfon i connexió a Internet" van ser "rastrejats" i avisa que es queixarà al govern de Hèlsinki i als executius dels països nòrdics
El diputat finlandès que va convidar el president destituït Carles Puigdemont a Hèlsinki ha denunciat aquest divendres que els serveis d'intel·ligència espanyols l'espien. En un comunicat, Mikko Kärna assegura que "d'acord amb informacions dels serveis d'intel·ligència europeus" el CNI va rastrejar el seu telèfon i la seva connexió a Internet durant un viatge que va fer a França. "És un escàndol", ha indicat Kärna, afegint que demanarà explicacions al govern de Finlàndia i als executius dels països nòrdics perquè diguin què pensen del fet que "un país occidental com Espanya espiï diputats d'altres països".

L’alcalde de Ginebra ofereix Suïssa per mediar entre Catalunya i Espanya i 'trobar un acord' amb 'diàleg'

Torrent saluda la proposta, diu que demostra que el cas català és un afer europeu i espera que el seu viatge es tradueixi en una defensa “irrenunciable dels drets fonamentals a Catalunya”.
Ginebra (Suïssa) .- L’alcalde de Ginebra, Rémy Pagani, ha ofert la seva ciutat i Suïssa sencera per fer de mediadors entre Catalunya i Espanya amb la intenció de “trobar un acord” i una solució “política” i amb “diàleg” al conflicte actual. Així ho ha explicat ell mateix després de trobar-se amb el president del Parlament, Roger Torrent, a la seu de l’alcaldia de Ginebra. Pagani ha explicat que traslladarà a l’ambaixador espanyol a Suïssa la mateixa proposta i espera que la idea fructifiqui.