L’arxipèlag del Pacífic pot celebrar dos plebiscits més fins el 2022 si un terç del congrés del territori ho demana.
El ‘no’ a la independència s’ha imposat en el referèndum d’autodeterminació celebrat a Nova Caledònia aquest diumenge amb el 56,8% dels vots, per un 43,2% del ‘sí’ amb un 95% dels sufragis escrutats. En una votació acordada amb França i amb una alta participació (79,8%), els neocaledonians han decidit mantenir-se com a territori francès d’ultramar. Els acords de Nouméa de 1998 entre París i l’arxipèlag del Pacífic estableixen que un terç dels membres del congrés de Nova Caledònia podran exigir un segon referèndum el 2020, i en cas d’una altra negativa, un tercer el 2022.

El primer ministre israelià Benjamin Netanyahu celebra la decisió i la qualifica de pas "històric" i "emocionant".
Brussel·les .- El president electe del Brasil, l'ultradretà Jair Bolsonaro, ha confirmat a través de Twitter la seva intenció de moure l'ambaixada que el país té a Israel a Jerusalem, seguint els passos de Donald Trump. "Com es va afirmar durant la campanya, pretenem traslladar l'ambaixada del Brasil de Tel Aviv a Jerusalem, Israel és un estat sobirà i nosaltres hem de respectar-ho degudament", ha afirmat Bolsonaro a través del Twitter. Per altra banda, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha donat la benvinguda a Bolsonaro i ha celebrat la decisió en una piulada, qualificant el moviment diplomàtic de "pas històric, just i emocionant".

Ankara nega la versió de Riad sobre el polèmic assassinat, segons diversos mitjans internacionals.
Brussel·les .- La fiscalia turca ha assegurat que el periodista Khashoggi va ser estrangulat i esquarterat al consolat de l'Aràbia Saudita a Turquia, segons recullen diversos mitjans internacionals citant un comunicat de l'oficina del fiscal. Les autoritats turques afirmen que el crim va ser premeditat i neguen la versió del règim saudita segons la qual el periodista hauria mort en una baralla casual a l'oficina consular. A més, el fiscal Irfan Fidan ha lamentat que la reunió d'aquesta setmana amb el seu homòleg saudita Saud al-Mojeb no hagi aportat novetats sobre el cas.

Àustria rebutja adherir-se al Pacte Mundial sobre la Migració de l'ONU

El govern austríac, amb membres d'extrema dreta, segueix els passos dels EUA i Hongria al desmarcar-se de l'acord.
Brussel·les .- Àustria ha anunciat que finalment no s'unirà al Pacte Mundial sobre la Migració de les Nacions Unides, que pretén establir una estratègia global per fer front as fenòmens migratoris amb un especial èmfasi a la "no discriminació i els drets humans". Segons el viceprimer ministre austríac, el líder d'extrema dreta Heinz-Christian Strache, el govern de Sebastian Kurz "no accepta" aquest pacte consensuat en el marc de l'ONU. "Rebutgem parts substancials per raons de contingut", ha afirmat Strache al seu compte de Twitter. Així, l'estat al capdavant de la presidència rotatòria de la Unió Europea es desmarca de l'acord seguint els passos dels Estats Units de Donald Trump i l'Hongria de Viktor Orban.

L'ultradretà Jair Bolsonaro guanya les presidencials al Brasil

Trump felicita el líder d'extrema dreta per la victòria i Marine Le Pen li desitja "bona sort".
Brussel·les .- L'ultradretà Jair Bolsonaro ha guanyat les presidencials al Brasil amb el 55,54% dels vots, segons les autoritats electorals. L'exmilitar d'extrema dreta contrari al matrimoni homosexual, l'avortament i la immigració ha basat la seva campanya en promeses per acabar amb la corrupció, la delinqüència i una suposada amenaça comunista. Així, Bolsonaro ha aconseguit imposar-se al seu rival Fernando Haddad, successor de l'expresident Lula da Silva com a candidat del Partit dels Treballadors.

Merkel confirma que renuncia a presentar-se a la reelecció com a cancellera d'Alemanya el 2021

La líder de la CDU també assegura que no repetirà com a líder del partit democratacristià.
Brussel·les .- La cancellera alemanya Angela Merkel ha anunciat que no es presentarà a la reelecció com a cap de govern el 2021 ni com a líder de la CDU, després dels mals resultats dels democratacristians a l'estat de Hessen. En una roda de premsa a Berlín, Merkel ha assegurat aquest dilluns que no serà candidata per dirigir el seu partit en la pròxima conferència de la formació el desembre on s'escollirà un nou líder. Si bé ha dit que no "continuarà en la política" un cop acabi el seu mandat, Merkel ha afirmat que "està disposada a continuar com a cancellera" fins al final de la legislatura.

L’executiva del la formació ALDE va proposar la sortida de la formació pel cas del 3%.
L'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa (ALDE) han expulsat el PDeCAT en un consell extraordinari a Brussel·les. En la trobada, celebrada a l'hotel Thon EU, el Consell d'ALDE –on seuen els partits membres- han decidit aquest dissabte a porta tancada posar fi a l'afiliació de la formació presidida per David Bonvehí, després que l'executiva del partit europeu demanés la seva expulsió a finals de setembre pel cas del 3%. Segons el comunicat d'ALDE, l'expulsió té "efectes immediats". En el text, també es remarca que la decisió "no implica cap posició" del partit sobre els "afers polítics interns espanyols", però urgeix "a tots els actors polítics" a dialogar per "permetre una solució sostenible", sense mencionar explícitament el procés català. El consell ha votat l'expulsió per 84 vots a favor, 3 en contra i 5 abstencions, segons fonts presents a la reunió. Segons Ciutadans entre els contraris hi ha hagut 2 vots del mateix PDeCAT i un de les joventuts liberals.

Articles com coberts i plats de plàstic, bastonets de cotó i canyetes podrien deixar de comercialitzar-se el 2021 si els estats hi estan d'acord.
Brussel·les .- L'Eurocambra ha votat a favor de prohibir els plàstics d'un sol ús. El Parlament Europeu ha donat suport majoritari a una nova normativa europea que pretén evitar l'ús d'articles com coberts i plats de plàstic, bastonets de cotó i canyetes a partir del 2021. Segons la cambra, aquests tipus de productes representen el 70% de totes les escombraries que hi ha al mar i per això l'objectiu d'aquesta regulació seria reduir les deixalles marines. El ple ha adoptat l’informe per reduir la contaminació plàstica amb 571 vots a favor, 53 en contra i 34 abstencions.

Estrasburg avala que les penes de presó dels etarres a França no es descomptin de la condemna a Espanya

El Tribunal Europeu de Drets Humans rebutja la petició de tres demandants que reclamaven reduir de la seva pena els anys complerts en presons franceses.
Brussel·les .- El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) dona la raó a l'Estat espanyol i avala que les penes de presó de membres d'ETA complertes a França no redueixin les seves condemnes a Espanya. Segons una sentència feta pública aquest dimarts arran de les demandes de tres membres de la banda terrorista interposades el 2016, el tribunal amb seu a Estrasburg considera per unanimitat que el fet que les penes de presó dels etarres a França no es descomptin de la condemna a Espanya no viola del Conveni Europeu de Drets Humans. Amb tot, els magistrats sí que consideren que l’Estat va vulnerar el dret a un procés equitatiu i un tribunal independent dels demandants quan el Tribunal Constitucional va rebutjar els seus recursos d’empara per “inadmissibles”.