Cinc pel·lícules amb segell català es projectaran a la Berlinale

'La enfermedad del domingo' de Ramón Salazar i 'Trinta Lumes' de Diana Toucedo competiran a la secció Panorama.
El Festival internacional de Berlin – Berlinale arrencarà aquest dijous i es projectaran cinc pel·lícules amb segell català. A la secció Panorama, competiran dues pel·lícules catalanes: 'La enfermedad del domingo' de Ramón Salazar i 'Trinta Lumes' de la cineasta gallega resident a Barcelona Diana Toucedo, i a la secció Forum del certamen s'hi podran veure l'òpera prima de Meritxell Colell, 'Con el viento', i la coproducció catalana 'Teatro de guerra' dirigida per Lola Arias. Així mateix, la recentment premiada als Goya 'La llibreria' d'Isabel Coixet tindrà la seva estrena internacional al festival amb una gala especial. Fa un any, 'Estiu 1993', de Carla Simón, va guanyar dos premis del certamen: el guardó a la millor opera prima de la Berlinale i el Gran premi del jurat internacional de la secció Generation Kplus del Festival de Berlín, 'ex aequo' amb la xinesa 'Becoming who I was', de Chang-Yong Moon.

Acaba el judici pel saqueig de l'herència a Catalunya d'un príncep saudita

La fiscalia i l'acusació particular mantenen les peticions de pena pels acusats
El judici contra els acusats de saquejar el patrimoni d'un príncep saudita després de la seva mort ha acabat aquest dijous a l'Audiència de Barcelona 14 anys després d'iniciar-se la instrucció del cas i 25 anys després de la mort del propietari de les múltiples propietats immobiliàries de luxe que tenia repartides per diversos punts de Catalunya, com Barcelona i Santa Maria d'Oló (Moianès). La fiscalia i l'acusació particular han mantingut les seves peticions de penes de presó i indemnització contra els acusats, una empresària russa, el seu comptable, i la dona i el fill de l'apoderat del príncep, que va morir l'any passat i també estava acusat. S'enfronten als delictes de receptació, estafa impròpia, blanqueig de capitals, apropiació indeguda i insolvència punible.

El Comitè dels Drets del Nen vol prohibir l'entrada a les corrides als menors de 18 anys així com també que es facin toreros
Brussel·les .- L'ONU ha reclamat a Espanya que protegeixi els menors d'edat dels "efectes perjudicials" de les corrides de toros. En un informe de seguiment dels drets dels infants elaborat per les Nacions Unides, es recomana "prohibir la participació dels nens de menys de 18 anys com a toreros o com a espectadors en els esdeveniments de tauromàquia". La recomanació s'inclou en el punt 25 de l'informe, elaborat pel Comitè dels Drets del Nen, aprovat en la seva sessió 77ena, el 2 de febrer. A més de protegir els nens dels efectes nocius dels toros, l'informe també insta l'Estat espanyol a fer més en educació i en la protecció de menors, amb recomanacions com la de combatre "els estereotips de gènere" dels llibres de text o el currículum escolar, o fomentar que tots els menors tinguin un accés igualitari als llibres, el transport o el menjador escolar que no deixi en situació de desavantatge els nens de famílies desfavorides.

Merkel i Schulz acorden una nova gran coalició a Alemanya quatre mesos després de les eleccions

La CDU, la CSU i els socialdemòcrates anunciaran el pacte durant aquest dimecres, segons diversos mitjans alemanys.
Brussel·les .- La cancellera alemanya Angela Merkel i el líder dels socialdemòcrates alemanys, Martin Schulz, han arribat a un acord per forjar un nou govern de gran coalició quatre mesos després de les eleccions, segons informen diversos mitjans alemanys com 'Der Spiegel' o ARD i ha confirmat, a Twitter, una membre de la CDU, Serap Güler. El pacte, que segons apunten els rotatius alemanys s'anunciarà formalment aquest dimecres, permetrà a Merkel seguir al capdavant de l'executiu i implicarà de nou l'entrada dels socialdemòcrates al govern i la participació dels bavaresos de la CSU. L'entrada de l'SPD al govern amb els conservadors incomplirà la promesa que Schulz, expresident del Parlament Europeu, va fer durant la campanya electoral.

L'advocat belga de Puigdemont defensa que 'ha de quedar-se a Bèlgica fins que Madrid sigui raonable'

Paul Bekaert assegura que "no hi ha cap base legal per rebutjar la seva investidura" i acusa Llarena de fer "un judici polític".
Brussel·les .- L'advocat belga de Carles Puigdemont, Paul Bekaert, afirma en una entrevista a l'ACN que el candidat de JxCat "ha de quedar-se a Bèlgica fins que Madrid sigui raonable" i defensa que pot ser investit via telemàtica o per mitjà d'una declaració escrita. Amb tot, matisa també que la decisió de quedar-se o marxar és del seu client i admet que no ha parlat amb ell sobre l'escenari de tornar a Catalunya. Argumenta que si el Parlament decideix fer-lo president és "completament legal", ja que mentre sigui innocent "no hi ha cap base legal per rebutjar-ne la investidura". En aquest sentit, avisa que una suspensió de la sessió prevista dimarts que ve per ordre del Tribunal Constitucional aniria "en contra de la democràcia parlamentària". En l'entrevista també considera que la justícia espanyola "no és objectiva" i acusa el jutge del Suprem, Pablo Llarena, de fer "un judici polític" en denegar la petició de la Fiscalia de reactivar l'euroordre esgrimint que Puigdemont volia ser arrestat. "Normalment acceptes o no arrestar algú en funció de qüestions legals, no d'estratègia política", afirma.

L'Eurocambra rebutja una trentena de peticions sobre la violència de l'1-O i la situació democràtica a Catalunya

La Comissió de Peticions justifica que les queixes no són "admissibles" perquè "clarament" les institucions europees no són "competents" en els assumptes recollits en les queixes.
Brussel·les .- La Comissió de Peticions del Parlament Europeu (PETI) ha rebutjat aquest dimarts la tramitació d'una trentena de sol·licituds relacionades amb la violència de l'1-O i la situació democràtica a Catalunya. La majoria dels representants dels grups polítics de la comissió parlamentària han votat que les peticions siguin declarades "inadmissibles", ja que, d'acord amb la justificació que ja havia fet el Secretariat prèviament, consideren que "clarament" les institucions europees no són "competents" en els assumptes que es recullen en les peticions ciutadanes. Segons ha pogut saber l'ACN la decisió sobre les peticions havia de votar-se dilluns però no va ser possible per manca de temps.

Mahmud Abbas insta els països de la UE a reconèixer Palestina com a estat

Brussel·les defensa la solució de dos estats amb Jerusalem com a capital compartida perquè és "l'única via realista" per satisfer les aspiracions de les dues parts.
Brussel·les .- El president de l'Autoritat Nacional Palestina (ANP), Mahmud Abbas, ha instat aquest dilluns des de Brussel·les als països de la Unió Europea a reconèixer l'estat palestí. "Creiem que la UE és un verdader soci i amic i per això fem una crida als estats membres a reconèixer Palestina. No hi ha cap contradicció entre el reconeixement de Palestina i seguir amb les negociacions de pau", ha dit el líder palestí. Per la seva banda, l’Alta Representant de la Política Exterior de la UE, Federica Mogherini, ha defensat en una compareixença al costat d'Abbas la solució de dos estats: "Vull reafirmar el compromís ferm de la UE per la solució de dos estats, Israel i Palestina, amb una capital compartida, que és Jerusalem".

Tret de sortida a la commemoració dels 50 anys de la posada en servei de l'embassament de SusquedaBèlgica rebaixa el nivell d'alerta terrorista i passa del 3 al 2

És el primer cop que el país disminueix el nivell d'alerta per sota de tres des de l'any 2015.
Brussel·les .- L'Organisme de coordinació per a l'anàlisi de l'amenaça (OCAM) ha rebaixat aquest dilluns de 3 a 2 -en una escala de 4- el nivell d'alerta terrorista a Bèlgica, segons informa la premsa belga i ha confirmat el ministre de l'Interior, Jan Jambon. El nivell tres estava situat al país des dels atemptats de París l'any 2015 i s'aplica en casos d'amenaça "possible i probable". Després dels atemptats al metro i a l'aeroport de Brussel·les va mantenir-se temporalment en alerta màxima, és a dir, al nivell quatre. Tot i que ara se situa a nivell dos, que significa que l'amenaça és "poc probable", es mantindrà l'alerta a nivell tres en alguns casos.

El Suprem rebutja la petició de la Fiscalia i no activarà l'euroordre per detenir Puigdemont a Dinamarca

Llarena creu que el president destituït busca que el detinguin per poder presentar-se a la investidura a distància i delegar el vot.
El jutge instructor del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha desatès la petició de la Fiscalia i ha decidit no dictar l'euroordre per detenir Carles Puigdemont a Dinamarca. Llarena considera que la petició de la fiscalia és "raonable" però decideix "posposar-la" perquè creu Puigdemont viatja a Dinamarca per "forçar" que el detinguin. D'aquesta manera, i ja com a detingut o empresonat a l'Estat, podria "justificar" millor una investidura a distància i també podria, com ja han fet d'altres consellers destituïts que són a presó, demanar delegació del vot. Aquest matí a primera hora, la Fiscalia ha demanat formalment al Suprem que dictés l'euroordre aprofitant l'estada de Puigdemont a la capital danesa per participar d'un debat a la Universitat de Copenhaguen. El ministeri públic volia que les autoritats de Dinamarca detinguessin el president destituït pels delictes de rebel·lió i/o sedició. Llarena va ser el magistrat que el passat 5 de desembre va desactivar una primera euroordre contra Puigdemont i els quatre consellers cessats a Brussel·les dictada per l'Audiència Nacional.