Mark Zuckerberg es disculpa amb milions d'usuaris europeus de Facebook per l'escàndol de Cambridge Analytica

El fundador i CEO de la xarxa social admet a l'Eurocambra que no s'ha fet "prou" per garantir la privacitat de les persones i es compromet a fer les inversions "necessàries" en matèria de seguretat
Brussel·les .- El fundador i CEO de Facebook, Mark Zuckerberg, s'ha disculpat aquest dimarts des de Brussel·les per la filtració de Cambridge Analytica, l'empresa amb seu a Londres que va utilitzar de forma il·lícita informació de 87 milions d'usuaris -gairebé 3 milions eren europeus- de la xarxa social per fer anuncis polítics segmentats. Després de demanar perdó el mes passat al Congrés dels Estats Units, aquest cop Zuckerberg ho ha fet al Parlament Europeu en un missatge dirigit als milions d'europeus que són usuaris de la xarxa. "Ja siguin notícies falses, ingerència estrangera durant eleccions o desenvolupadors fent un mal ús de la informació sobre les persones, no vam tenir una visió prou àmplia de les nostres responsabilitats. Va ser un error i em sap greu", ha dit en relació a l'escàndol de la filtració massiva de dades personals.

El tribunal alemany rebutja tornar a empresonar Puigdemont tot i una petició de la fiscalia

El ministeri públic prepara una petició d'extradició per rebel·lió equiparant-la als delictes d'alta traïció i alteració de l'odre públic
El tribunal alemany d'Schleswig-Holstein ha rebutjat aquest dimarts tornar a posar en presó preventiva el president destituït, Carles Puigdemont. La petició d'empresonament l'havia fet la fiscalia alemanya, que argumentava un "augment del risc de fuga" arran de "noves informacions" enviades per l'Estat espanyol. A més, la fiscalia ha indicat que prepara una petició d'extradició per rebel·lió, que equipara als delictes alemanys d'alta traïció i alteració de l'ordre públic. Amb tot, el tribunal ha indicat que encara no té cap petició oficial del ministeri públic sobre "l'admissibilitat de la petició d'extradició a Puigdemont" i que encara "està obert" quan hi haurà una "decisió final" sobre el cas. "Basant-se en els fets reals del procediment, el tribunal no veu una augment de risc de Carles Puigdemont i, per tant, seguirà lliure", ha indicat el jutjat en un comunicat.

Feia cinc anys que estava empadronat a la ciutat.
Una de les 110 víctimes mortals de l’accident aeri que divendres va haver a l’aeroport internacional José Martí de l’Havana, a Cuba, era un veí de Terrassa. Segons ha avançat la Cadena SER i han confirmat fonts municipals a l’ACN, es tracta d’un home que feia cinc anys que estava empadronat a la ciutat vallesana. Ell era un dels 107 passatgers que viatjaven en el Boeing 737 de la companyia Global Air amb destí a la ciutat cubana d’Holguín, i que es va estavellar poc després d’aixecar el vol divendres al vespre (hora espanyola). A la nau hi havia sis membres de la tripulació.

Avisen que Espanya "viola" els seus compromisos internacionals de no retornar individus que puguin ser "torturats" o "condemnats a mort".
Els experts de l'ONU en Drets Humans han exigit aquest divendres que l'Estat espanyol aturi les extradicions d'un grup de ciutadans xinesos i taiwanesos a la Xina, on avisa que tenen risc de ser víctimes de "tortura, abusos o condemnats a mort". En un comunicat, els experts independents de les Nacions Unides es mostren "profundament preocupats" per la decisió d'Espanya d'iniciar aquestes extradicions. L'any 2016, les autoritats espanyoles van arrestar 269 persones, entre elles 219 taiwanesos, acusades de frau en telecomunicacions. Però l'ONU apunta que molts podrien haver estat "víctimes del tràfic de persones": creien que anaven a Espanya a treballar com a "guies turístics" però acabaven forçats a participar en el frau telefònic. Segons l'ONU, la decisió dels jutjats espanyols d'extradir a la Xina "viola el compromís internacional d'Espanya d'evitar expulsar, retornar o extradir persones a qualsevol estat on hi ha raons per creure que poden estar en perill o ser torturades".

Un diputat finlandès denuncia a la policia 'l'espionatge il·legal del CNI a Finlàndia'

El govern de Hèlsinki confirma que "no ha autoritzat" que es monitoritzin les comunicacions de finlandesos però diu que no està al cas de cap seguiment i descarta demanar explicacions a Espanya
El diputat finlandès Mikko Kärna, que va convidar el president destituït Carles Puigdemont al seu país, ha denunciat aquest divendres a la policia "l'espionatge il·legal del CNI a Finlàndia". En un comunicat, Kärna considera "clar" que els serveis secrets espanyols "van violar la sobirania" finlandesa i "els drets de Carles Puigdemont i els seus acompanyants". El govern de Finlàndia ha informat a través d'una resposta parlamentària confirmada pel propi executiu a l'ACN que "no ha autoritzat els serveis espanyols a monitoritzar les comunicacions de finlandesos" i que "no està al cas que es monitoritzés el trànsit a les xarxes de finlandesos en territori finlandès". Amb tot, no tanca la porta a què es vigilés Puigdemont o els seus acompanyants, que no són ciutadans del país. "El govern finlandès no veu la necessitat de demanar a Espanya més informació o d'especificar les activitats dels serveis d'intel·ligència estrangers en territori de Finlàndia", diu la resposta, signada pel ministre de l'Interior Kai Mykkänen.

La UE reafirma el seu 'suport incondicional' amb els Balcans en la cimera sense Rajoy

A la trobada hi han acudit els caps d'estat i de govern de tots els estats excepte Espanya, que ha rebutjat anar-hi per la presència de Kosovo tot i l'assistència de Sèrbia
Brussel·les .- La Unió Europea ha reafirmat aquest dijous el seu "suport incondicional per una perspectiva europea dels Balcans Occidentals". En una cimera a Sofia, tots els caps d'estat i de govern dels estats membres, excepte Espanya, s'han reunit amb els líders d'Albània, Bòsnia, Sèrbia, Montenegro, l'Antiga República de Macedònia i Kosovo. El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha evitat així la fotografia conjunta amb el dirigent kosovar Hashim Thaçi perquè no hi hagi cap "malentès" i no "sembli" que Espanya reconeix a Kosovo com a estat, com ja van avançar fonts diplomàtiques espanyoles abans de la cita. Tot i que Eslovàquia, Romania, Grècia i Xipre tampoc no reconeixen el país balcànic des que va autoproclamar-se independent de Sèrbia l'any 2008, Rajoy ha estat l'únic que s'ha absentat de la cimera, a la qual sí que hi ha acudit el líder serbi malgrat que el país tampoc no reconeix Kosovo. En el seu lloc i només a una part de la trobada hi ha acudit l'ambaixador permanent davant de la UE, Pablo García-Berdoy.

El ministeri públic diu en el seu requeriment que les ordres de detenció europees són "una mera repetició de l'auto de procediment".
Brussel·les .- El fiscal general de Brussel·les argumenta per desestimar l'euroordre de Pablo Llarena que un auto de procediment estatal "no té valor d'ordre de detenció i, per tant, no pot considerar-se una base vàlida per executar una euroordre". En un escrit a què ha tingut l'ACN, el fiscal general de Brussel·les constata errors en dates i incoherències en els escrits que li envia el jutge Pablo Llarena des del Tribunal Suprem. Fins en dues ocasions va demanar el fiscal belga "claredat" i informació judicial al Suprem. En la primera ocasió, el 27 de març, Llarena va dir a la fiscalia belga que l'euroordre es basava en l'ordre de detenció espanyola del 3 de novembre. Però el fiscal va advertir Llarena que "el text de la nova euroordre no es correspon amb el text de l'ordre inicial" del 3 de novembre, ni pel que fa al relat ni pel que fa a l'estructura, les acusacions o els fets continguts".

Bèlgica rebutja l'extradició de Comín, Serret i Puig per 'irregularitats' en l'euroordre

El jutge belga ha assenyalat "errors" en la petició d'extradició emesa pel Suprem i l'ha desestimat.
Brussel·les .- Bèlgica ha rebutjat aquest dimecres l'euroordre d'extradició contra els consellers destituïts Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig. El jutge ha considerat que la petició d'extradició emesa pel Tribunal Suprem té "irregularitats" i l'ha desestimat. "El jutge ha decidit que l'euroordre no s'executarà, ha sigut rebutjada per la justícia belga perquè es considera, com havíem proposat des de la defensa, que no compleix amb els requisits de forma que la norma preveu, és una euroordre irregular", ha indicat Toni Comín, que ha advertit que la decisió "ferma" del tribunal "posa de manifest que s'abusa del codi penal per perseguir polítics". "És el moment que s'acabi amb aquest abús", ha dit el conseller destituït. "Demanem que s'acabi la judicialització de la política, volem la llibertat dels nostres companys, que es resolgui políticament aquest conflicte, per la via democràtica i pacífica"; ha assegurat la consellera cessada Meritxell Serret. Segons han confirmat des de l'equip jurídic, el cas de les euroordres contra tots tres cau i, per tant, les mesures cautelars que havia dictat el jutge belga també cauen.

Fonts diplomàtiques asseguren que és perquè l'Estat "dona molta coherència a la seva política exterior" i vol evitar que "sembli" que es reconeix la república balcànica.
Brussel·les .- La situació actual a Catalunya no ha tingut "cap paper" en el fet que el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, hagi rebutjat assistir a la cimera europea amb els Balcans Occidentals en la qual participarà Kosovo. Així ho han confirmat aquest dimarts fonts diplomàtiques espanyoles, que han assegurat que si Rajoy és l'únic primer ministre dels 28 estats de la UE que s'absentarà de la cimera és perquè Espanya "dona molta coherència a la seva política exterior" i no té a veure amb Catalunya. Segons les mateixes fonts, la posició del govern espanyol continua sent el no reconeixement de Kosovo des que va autoproclamar-se independent l'any 2008. Per aquest motiu, es vol evitar que Rajoy comparteixi taula amb el president kosovar Hashim Thaçi a Sofia, on se celebra la cimera dijous, i "sembli" que hi ha un reconeixement "implícit" per part d'Espanya de la república balcànica. Rajoy, però, sí que assistirà al sopar informal amb els seus homòlegs europeus dimecres.